en / fr / es / ca

Visites solidàries per a La Marató de TV3

Aquest any l’edició número 29 de La Marató de Tv3 -com no podia ser d’altra manera- està dedicada a la recaptació de fons econòmics per a la investigació de la Covid-19. I com ja és tradició des de 1992, nombroses associacions i col·lectius han organitzat activitats solidàries per a la Marató. Des des l’Associació de Guies de Turisme de Catalunya s’han ofert rutes solidàries a Barcelona, Sitges, Tarragona, Canet de Mar i Lleida on els participants han deixat els seus donatius.

A Barcelona la visita ha tingut com a fil conductor les diferents epidèmies que ha patit la ciutat al llarg dels segles. Els participants, sempre acompanyats de guies oficials de turisme, han passejat pel litoral barceloní tot descobrint els detalls de les pestes medievals, modernes i contemporànies.

Visites_solidaries_marato_tv3

Vols saber-ne més sobre les epidèmies de la història de Barcelona?

La història té documentades nombroses pestes i altres epidèmies com la pesta negra de l’any 1348 -en la que, segons alguns historiadors, a Barcelona va fer-hi 30.000 morts-. Durant el segle XV es comptabilitzen 11 epidèmies i 7 durant el segle XVI, la més mortífera de les quals va ser la de l’any 1587.

Nogensmenys les pestilències, com eren anomenades als documents, no van ser les úniques epidèmies. L’any 1580 va ser conegut com ‘l’any del gran catarro’ amb símptomes molt semblants als de la nostra Covid-19. El segle XIX  va venir acompanyat de nombroses epidèmies, com la de la febre groga el 1821, produïda per la picada d’un mosquit, i que va matar el 6% de la població barcelonina. L’alta densitat de població dins les muralles medievals i les dures condicions de vida de l’època durant la industrialització van marcar els segles XIX i part del XX. Precisament aquestes epidèmies van servir de detonant per a que metges higienistes demanessin l’enderroc de les muralles.

Al llarg del segle XIX es comptabilitzen gairebé catorze mil morts a causa de les diferents epidèmies de còlera que va partir Barcelona els anys 1834, 1854, 1865 i 1885.

El 1914 Barcelona va patir una mortífera epidèmia de tifus com a conseqüència de la contaminació de l’aigua. En aquest cas sembla que van ser les arrels d’un arbre al carrer Mallorca a l’alçada de la Sagrada Família que va perforar la canonada d’aigua i la va contaminar amb aigües fecals. Aquesta febre tifoidea va provocar 2.267 morts.

Les quarentenes no són pas un fenomen nou per als barcelonins. Sembla que ja al segle XVI hi havia uns sis o set llatzarets als portals de les muralles per a que aquells que venien a la ciutat en temps d’epidèmies fessin la quarentena reglamentària, que aleshores no eren ni 10 ni 14 dies sinó 40. Durant l’epidèmia de pesta de Marsella l’any 1720 a Barcelona es van instal·lar campaments a la Barceloneta i tenim constància d’un Llatzaret, prop del cemeniri de Poblenou on el juliol de 1787 s’hi va estar l’ambaixador turc a Madrid quan va visitar Barcelona. Això, sí, l’ambaixador va fer una quarentena més luxosa que la resta de la població i va tenir, fins i tot, personal de servei.

Una de les pitjors epidèmies de la història contemporània, però, va ser la de l’anomenada grip espanyola l’any 1918. Ara bé, era una grip pròpiament espanyola? Per què es va anomenar així?

L’any 1918 gran part d’Europa havia quedat molt destrossada durant la Primera Guerra Mundial. Una hipòtesi defensa que la grip es podria haver originat als Estats Units, a un campament militar, i que aquests soldats van ser els que la van portar fins Europa. La pobresa i devastació produïdes per la guerra van afavorir encara més els contagis i els morts van arribar als 50 milions, com a mínim. Hi ha historiadors que situen la xifra en 100 milions. Els mitjans de comunicació van silenciar gran part de les notícies relacionades amb la grip per tal de no desanimar encara més la població europea. La premsa espanyola, en no formar part Espanya del conflicte, en va parlar obertament fins al punt que arreu es va començar anomenar aquesta epidèmia de grip com ‘la grip espanyola’.

Semblances entre l’epidèmia de l’amomenada grip espanyola de 1918 i la pandèmia del coronavirus del 2019-2021

Ambdues produeixen símptomes molt semblants i es transmeten per l’aire. La de 1918 va tenir tres onades: la primera a la primavera; la segona a l’estiu i la tercera, i la més mortífera, a la tardor-hivern. Era habitual que qui queia malalt passés de símptomes lleus a molt greus en pocs dies i desenvolupés una neumònia, en molts casos, incurable. A Barcelona la grip de 1918 va fer 150.000 contagis comptabilitzats i més de 6.000 morts. El pitjor dia va ser el 9 d’octubre amb més de 900 defuncions. Es va acusar les administracions d’haver actuat massa tard en haver tingut notícies de l’arribada del virus. En adonar-se finalment de la magnitud de la tragèdia es van tancar espais i la població es va anar confinant. El propi Josep Pla el març de 1918 en parla al dietari El quadern gris: ‘Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat.’ 

Es conserven nombroses fotografies on es pot veure la població amb mascaretes tal i com ho fem nosaltres actualment. Entre els únics remeis per a alleujar els símptomes, en aquell moment, trobem la quinina per a baixar la febre. Fins la dècada dels 40 no es va disposar de la penicil·lina per a tractar les infeccions, per la qual el metge escocès Alexander Fleming va rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 1945.